dimecres, 16 de gener del 2008

Rifondazione Comunista i els zingari

Parafrejant de André, un any de Roma vol dir, com a mínim si un hi viu dins, aprendre el dialecte. És per això que obro una nova secció al blog, que potser l'anima una mica, vista l'abandonament dels darrers mesos. La secció es diu "certe vorte pare che er monno gira alla rovescia", amb l'objectiu d'informar sobre aquelles noticies d'Itàlia que dificilment podem entendre des d'aquí. I el que és pitjor, dificilment les entenen allà mateix, perquè algunes vegades sembla que el mon giri al revés.

Fa una setmana "el Jaume", m'enviava la següent noticia:

Roma aprueba autobuses escolares separados para niños gitanos
El pleno de un distrito municipal de Roma ha aprobado una moción presentada por el partido Refundación Comunista en la que se pide al concejal para las escuelas que se separen a los niños gitanos en los autobuses escolares, debido a enfrentamientos registrados en los últimos días.

`
La noticia és sense cap mena de dubte sorprenent, doncs la moció ha estat aprovada amb els vots d'Alianza Nazionale (extrema dreta), Sinistra democratica (l'escissió a l'esquerra dels socialdemocrates) i Rifondazione Comunista. Tota una oportunitat pel Partito Democratico, per fer-ne la demagògia possible. Els comunistes a Italia han defensat i defensen sempre la integració de la comunitat rom. De fet el conseller Lucio Conte, ha estat convidat a dimitir per part del secretari de Rifondazione de Roma. Com a informació trascendental, recordar que el mencionat districte era el meu districte veí!

Més informació

dissabte, 12 de gener del 2008

Espanya, himnes i cultura

L'himne espanyol ja té lletra. Amb una estrofa tan treballada com aquesta:

Ama a la patria

pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

D'entrada un "ama a la patria" imperatiu, és a dir, com una ordre, i per acabar se'ns recorda, per si ens n'haviem oblidat a cop d'ordres i d'obeir, que som un poble en llibertat. Curiosa contradicció, tansols resolta per un sincer "cielo azul". Azules eren els militars colpistes franquistes al '36, azules els militars que van participar a la segona guerra mundial de la mà dels nazis, i azul la sang dels borbons actuals. Sempre s'agreix un exercici de sinceritat, i és natural, que amb una paleta monocromàtica, escollissin l'azul per pintar el cel.

Alguns ens quedem, encara, amb l'Ecce España de José Bergamín. Poeta espanyol de la generació del 27, republicà, gran aficionat als toros, que de tants abrazos de la madre patria va decidir viure els darrers anys de la seva vida al pais basc fins a ser enterrat a Fuenterrabia "para no dar mis huesos a tierra española").

ECCE ESPAÑA

Dicen que España está españolizada,

mejor diría, si yo español no fuera,

que, lo mismo por dentro que por fuera,

lo que está España es como amortajada.


Por tan raro disfraz equivocada,

viva y muerta a la vez de esa manera,

se encuentra de sí misma prisionera

y furiosa de estar ensimismada.


Ni grande ni pequeña, sin medida,

enorme en el afán de su entereza,

única siempre pero nunca unida;

de quijotesca en quijotesca empresa,

por tan entera como tan partida,

se sueña libre y se despierta presa.


Ah i ja que el post va de cultura, us deixo amb dos videos que de ben segur hagués agradat a Bergamín, possiblement desagradarà a alguns, però potser farà canviar d'idees a més d'un o una.




Visca la cultura catalana!